LA GALA LÍRICA DE LLEVANT ARRIBA A MANACOR

LA GALA LÍRICA DE LLEVANT ARRIBA A MANACOR

Gala Lírica de Llevant, Artà, 22/9/2017. Fotografia: Jaume Cabrer

·                   

-           - 28 d’abril. Auditori de Manacor

·           - Ars Antiqua i Andreu Riera se sumaran als cent artistes d'Artà, Capdepera i Son Servera

            - Qualcunes novetats en el repertori

            - Una proposta musical i cultural per a tots els públics

            La GALA LÍRICA DE LLEVANT, gairebé un any després de la seva presentació, posa rumb a la capital de la comarca: Manacor. Serà el dissabte, 28 d’abril, a les 20.00h a l’Auditori de Manacor on tendrà lloc aquesta vetllada de cant líric, amb propostes operístiques i de sarsuela, que tan bona acollida va tenir a Son Servera, Cala Rajada i Artà.

        Per al concert de Manacor, s’han previst algunes novetats destacades, amb la incorporació d’artistes manacorins de prestigi com la coral Ars Antiqua, dirigida per Eulàlia Salbanyà i, en aquesta ocasió, per Catalina Garí, i el pianista de fama internacional Andreu Riera. També hi haurà alguna novetat en el repertori que s'interpretarà. 

Un conjunt artístic d’alt nivell

        

       Més de 100 artistes ompliran l’escenari de l’Auditori de Manacor, que comptarà amb la participació de les corals habituals de la Gala Lírica de Llevant: l’Orfeó Artanenc, dirigit per Maria Antònia Serra, la Coral S’Alzinar de Capdepera, sota la direcció d’Elionor Gómez-Quintero), i la Coral de Son Servera, amb la seva directora Francisca Mas.

          Entre els solistes que actuen a la Gala, destaquen Bàrbara Femenies (soprano), Irene Gili (soprano) i Antoni Lliteres (tenor). Pel que fa als instrumentistes, al costat d’Andreu Riera hi actuaran els clarinetistes Teresa Lecumberri i Rafel Caldentey.

https://www.youtube.com/watch?v=VxbtDhfGSTo

  

Un clam d’òpera i sarsuela

           Aquesta excepcional vetllada lírica s’espera amb expectació a Manacor, perquè sonarà ben fort una vegada el “clam d’òpera i sarsuela” que els artistes i cantaires esmentats han passejat per la comarca del Llevant, tot entusiasmant als centenars d’assistents que han gaudit dels tres recitals precedents.

         La Gala Lírica de Llevant és una proposta cultural feta per a tot tipus de públic, és un d’aquests concerts que fan afició. En una primera part, les corals i els cantaires repassen els títols d’òpera més importants de tots els temps. Mentre que la segona part està dedicada a la sarsuela, al conegut popularment com a “género chico”.

           Amb una varietat i un atractiu màxims, ja que es van intercalant obres corals, cants solistes i d’altres que uneixen cantants i cor, la proposta de Manacor estarà amenitzada per un trio instrumental format per dos clarinets i un piano d’extraordinària qualitat virtuosa que no deixarà ningú indiferent.

Altrament, és rellevant esmentar que a la GALA LÍRICA DE LLEVANT les dones duen la batuta amb les cinc directores, a més de ser majoria en el sector solista i també en el coral.

ENTRADES I INFORMACIÓ

                http://www.teatredemanacor.cat/entrades/espectacle1.php?idEsp=1054&c=3

ESTIC ENAMORAT D'ARTÀ

Estic enamorat d'Artà

(fotografies gentilesa de Jaume Cabrer)

Amb aquesta frase del pare Ginard Bauçà, en Gaspar Caballero i Femenias encetà el discurs de presentació de la Gala Lírica de Llevant que tingué lloc a la vila d'Artà els passats divendres 22 i dissabte 23 de setembre. Un parlament farcit de bellesa, sensibilitat, amor i tendresa, envers records d'infantesa conventera, admiració per un mestre de música únic (el mateix pare Ginard), orgull d'un poble i enaltiment de la cultura, mare de la nostra societat i convivència; a més de fer algunes dedicatòries personals.

Ni quinze jorns han passat d'ençà d'aquesta fita musical que sembla haver marcat un abans i un després en la memòria d'un poble que estima i es fa estimar, emparat pels veïnats amics de Capdepera i Son Servera. Un mar d'emocions i sentiments pareix haver embriagat l'esperit de les artanenques i els artanencs que ompliren ambdós dies l'església del convent dels Pares Franciscans. Però també gent de fora, gent d'aprop i d'alluny, que assistí a lo elogi de la llengua, la música i l'art en el seu conjunt, en dues vetllades que foren memorables.

Per una banda, l'Orfeó Artanenc, la coral s'Alzinar de Capdepera i la coral de Son Servera, sota la batuta de les directores: Maria Antònia Serra, Elionor Gómez-Quintero i Francisca Mas, respectivament; qui guiaren amb mà delicada i segura el gairebé centenar de veus que omplien l'escalonada de l'altar i totes les tarimes que s'hi pogueren col·locar... Esdevingué un repte logístic encabir tants i tantes cantaries en un espai on segurament mai n'hi havia hagut xifra similar. Però, amb diàleg, esforç i perseverança, la brigada municipal i els artistes, trobaren la fórmula per acomodar-se i poder-se dedicar en cos i ànima a alçar la veu en "clam d'òpera i sarsuela"; expressió que acompanya la Gala per allà on passa.

El llit harmònic i instrumental l'aportaren amb gran sensibilitat les clarinetistes Teresa Lecumberri, Eulàlia Siquier i Rafel Caldentey. Però sobretot,  de forma especial i sempre present i predisposada, la pianista Maria Antònia Gomis. Sense elles, a vegades una mica arraconades per les condicions de disposició en l'espai, la Gala no hauria pogut tenir lloc. Mereix rellevància la dedicació i l'esforç que demostraren. Bravi.

Què podem dir de les muses que amb tanta bellesa i tendresa forniren la vetllada? Les sopranos Bàrbara Femenies i Irene Gili encisaren els presents amb les seves magnífiques veus i interpretacions...

Efectivament, se'ns acaben les paraules per descriure un acte tan lloable com el que tinguérem el plaer de poder dur a terme i el qual no hauria estat possible sense el patrocini dels ajuntaments d'Artà, Capdepera i Son Servera; a més de la col·laboració de Licors Moyà, Floristeria Xisca, Musicasa, fotografia Jaume Cabrer i ferreria Can Peixet. I, amb menció especial als Pares Franciscans d'Artà, que ens acolliren amb els braços oberts, guiats per l'excepcional fra Pere Vallespir.
Moltíssimes gràcies.

I no ens oblidam de vostès, estimat públic, que estibaren l'església i ens escoltaren tan i tan atentament, amb un grau de silenci i concentració que en pocs llocs se'n pot presumir. Foren i són un públic educat i còmplice, en tot moment, del fet que tenia lloc en els nostres dits, veus, cors i pensaments; dant-nos ales per volar amplament cap a allò que tant ens agrada, que tant estimam i que tant sentit dóna a les nostres vides: la música.

D'esquerra a dreta: Teresa Lecumberri, Maria Antònia Gomis, Antoni Lliteres, Irene Gili, Elionor Gómez-Quintero, Francisca Mas, Maria Antònia Serra, Bàrbara Femenies i Rafel Caldentey; abans de la gala del dissabte dia 23 de setembre.

Molts d'anys i bons!

I a mi, un humil servidor, què em pot restar dir? 

Sols em surt una glosa que em digué sa pradina Margalida, qui m'ensenyà a cantar; 

copsant la forma que tenc d'entendre el cant:

"No cant perquè faci bo

ni perquè faci dolent;

cant per devertir-me jo

i donar gust a la gent."

LA GALA LÍRICA DE LLEVANT DESEMBARCA A ARTÀ

Els inicis

Fa aprop de dos anys enrera, quan es començà a gestar la Gala Lírica de Llevant, ningú sabia ni podia intuir quina seria l'acollida d'aquest vaixell musical, ple d'il·lusió i ganes d'arribar a bon port.

Més tard, durant la primavera d'enguany, quan s'iniciaren els assajos corals conjunts a Ses Josefines (cortesia dels Pares Franciscans d'Artà), semblava fer-se evident que costaria posar en marxa la maquinària de més de 100 cantaries interpretant obres musicals molt famoses, però no per això senzilles.

El repte

I és aquest un prejudici comès massa sovint: l'associació de coneixença o repercussió que ha tingut una partitura, amb la de facilitat interpretativa. A més, algunes de les peces sí que eren completament noves per a les cantaires i els cantaires: un repte més afegit.

Però no defalliren: els dies passaren i les setmanes es succeïren en la planificació d'assajos i la màgia de la música començà a fer acte de presència en la sala superior de Ses Josefines. 

Deixant una mica de banda la partitura, alçant la mirada vers la directora, parant les orelles i sentint amb el cor, la música en majúscules emprené un camí triomfal ja de manera irreversible.

Tots ho sabien, i alguns veïnats i veïnades que es delectaven amb aquelles vetlades musicals, també se n'havien fet ressò: no sabien ben bé què passava en aquella àmplia cambra, però sí entenien que es tractava de quelcom especial, una música gestada en el silenci del cor d'un poble, tan sols interromput vagament pel repicar de les campanes del Convent dels Pares Franciscans i de l'Església Parroquial d'Artà.

A Son Servera, gala de primera

I gairebé sense temps d'adonar-se'n, arribà la primera gala a Son Servera, dia 8 de juliol. Era una setmana meteorològicament intranquil·la, amb un temps impropi del juliol, i això assustava, ja que l'imponent marc de l'Església Nova no podia garantir redossa a ningú: ni artistes ni públic.

A més, els auguris en quant a assistència tampoc no eren bons. Doncs, es tractava d'una fita molt compromesa i dificultosa.

Però la lluna plena s'erigí esplendorosa, l'Església Nova s'il·luminà bellísima i la vetlada, vestida per dues notes de pluja (en el símil de la rítmica musical: una "negra" i una "blanca") que tant artistes com públic sostingueren amb la major de les dignitats i elegàncies, esdevingué un èxit incontestable: el recinte s'omplí i el públic, amo i senyor, gaudí de bon de veres.

El boca a boca havia començat i, per molt que s'inventin noves tecnologies, no existeix millor mitjà informatiu que la transmissió oral.

A Capdepera, fins a la bandera

Seguidament, ja dia 22 de juliol, el Centre Cap Vermell de Cala Rajada s'omplí fins a la bandera d'assistents amants de la música, ja que es tracta d'un auditori curiosament no concebut per a la praxi musical, però que gaudeix d'una de les millors acústiques de l'illa.

I fou en aquest recinte, on la veu, sense micròfons ni amplificació de cap tipus, penetrà directament en l'oïda i en el sentiment de cadascuna de les persones presents a la sala.

Tothom coincidí en l'encert d'haver realitzat la segona gala en aquest magnífic auditori del municipi de Capdepera.

A Artà, se'n parlarà

Amb la ressaca dels concerts, l'organització començà a rebre demandes per assistir a la gala d'Artà, prevista per a dia 23 de setembre.

Així, sense treva ni descans, es treballà per acotar detalls i concretar l'embastada proposta, per concloure finalment que es realitzarà els dies 22 i 23 de setembre de 2017 a l'Església del Convent dels Pares Franciscans d'Artà, a les 20h (fotografia adjunta).

Per tots és sabut que s'havia pensat realitzar al recinte emmurallat de Sant Salvador, però motius tècnics, logístics, meteorològics i acústics desaconsellaven aquesta opció, que finalment es declinà.

Així doncs, els punts de venda ja són operatius perquè vostès puguin adquirir les seves localitats, i no resta res més a dir, que els esperam amb els braços oberts i les veus polides, els dies 22 i 23 de setembre, desitjant omplir ambdós dies l'Església del Convent.

Això sí: amb qualque novetat i sorpresa respecte les gales precedents.

Salut, molts d'anys i bon estiu a tothom!

• Vídeo promocional de la Gala Lírica de Llevant, amb fragments de les gales de Son Servera i Capdepera

TRIOMF A CALA RAJADA

Amb un clam d'òpera i sarsuela, el concert, que es va dur a terme en el Centre Cap Vermell, va tenir una acollida immillorable entre el públic present.

Vagi dit i agraït per endavant a la publicació Cap Vermell, tant la magnífica crònica que reproduïm com les immillorables fotografies que retraten l’abast i la qualitat de la proposta artística de la Gala Lírica.

Majestuós Cap Vermell

Dissabte 22 de juliol, al centre cultural Cap Vermell, es dugué a terme el segon concert de la Gala Lírica de Llevant, a Cala Rajada. 

L'esdeveniment era el segon dels quatre concerts que venia precedit pel concert de l'Església Nova de Son Servera, celebrat dia 8 de juliol, i que arribarà els dies 22 i 23 de setembre a l'Església del Convent dels Pares Franciscans d'Artà, per cloure’s a Sant Llorenç des Cardassar dins el 2018.

Primerament, s'ha de dir que l'òpera té l'origen en el món grec, on el poeta lligava les arts de la poesia, el cant i la dansa allà fins a on la dramatúrgia li permetia. 

In memòriam Vicenç Nadal

L'Edat Mitjana no va ser molt considerada amb el gènere, que després recuperaren els italians com Corsi amb la representació de Dafne. 

Però si tornam a l'assumpte que ens té ocupats, es pot dir que, de mica en mica, els cantaires de les tres corals pujaren a l'escenari, el públic ocupava els seus llocs. 

Lluís Cerrada, va fer un parlament molt emotiu en recordança d'aquells que ja no ens acompanyen i que d'alguna manera o una altre han contribuït a la millora de la música i el cant, entre ells, Juanita Adrover, Tòfol Sureda o Vicenç Nadal, alma mater i preuat impulsor de la coral de s'Alzinar, de qui s'escoltà, entre algunes llàgrimes, un solo de veu que emocionà els assistents.

Destacar la bona química existent entre les tres corals i respectives directores que com es diu en el llenguatge coral "empastaren" la veu.

'Chapeau' Antoni Lliteres

Després d'aquesta recordança, el batle de Capdepera, Rafel Fernández, elogià aquest "producte cultural", en les seves paraules. 

I és que allò que ha aconseguit Antoni Lliteres (i molta més gent), és donar una empenta coratjosa a la comarca de Llevant.

Concretament d'Artà, Capdepera, Son Servera i Sant Llorenç, en una espècie de Mancomunitat per aprofitar l'entusiasme de les tres corals i dels cantants, en una estratègia intel·ligent que agradà molt al públic assistent, i que, com a fórmula de cultura, eleva i dignifica la tasca d’aquests pobles del Llevant.

Irene Gili, la nostra Nuredduna

Seguidament, la veu fina de la soprano Irene Gili, va ser la primera en encetar un recital que prometia per la seva selecció musical; amb un vestit blau elèctric, il·luminà la sala amb les seves cordes vocals.

Maria Antònia Gomis i Bàrbara Femenies profetes a la seva pàtria

Els altres cantants també donaren el do de pit en una interpretació més que magnífica per part d’Antoni Lliteres, tenor, i Bàrbara Femenies, soprano. 

Maria Antònia Gomis al piano, vestida de fúcsia, oferí un bon concert  amb la part instrumental de l'esdeveniment, tota una responsabilitat. 

D'altra banda, l'Orfeó Artanenc aportava la direcció de Maria Antònia Serra; la coral de Son Servera, la direcció de Francisca Mas i la coral de s'Alzinar, apareixia sota la batuta d'Elionor Gómez-Quintero. 

Les tres directores, cadascuna en el seu estil varen saber dirigir les tres corals amb una força aclaparadora, que feia que l'auditori s'emocionés, veritablement.

Posteriorment, s'interpretaren en una primera part peces de Puccini (Quando m'en vo'), Donizetti (Tornami a dir che m'ami), Verdi (La donna è mobile) o Bizet (Habanera), entre d'altres. 

L'execució del cantants va ser magnífica i la seva interpretació emotiva va convèncer per complet a tot els espectadors. 

Bàrbara Femenies aportà la naturalitat habitual del seu cant melodiós amb un registre tècnic d'elevada qualitat. 

Triple direcció femenina i excepcional

Tot i que l'escenari de l’Església Nova de Son Servera va ser un marc incomparable per la posada en escena, on el romanticisme formava part del panorama, l'auditori calarrajader oferí una acústica immillorable, on cada veu de les tres corals s'escoltava a la perfecció i acabava amb el tall àgil de les mans de les directores. 

Francisca Mas, vestida de retxes blanques i negres, en una direcció més pausada va fer que la melodia de les peces seleccionades transportàs el públic en una maror musical que l'abandonava dins l'harmonia plaent de les notes. 

L'artanenca M. Antònia Serra, va afegir una força gairebé celestial que elevà les veus fins a racons insospitats de la música. 

Per la seva part, l'experimentada Elionor Gómez-Quintero demostrà altra vegada que sap fer de la direcció un art i treia dels cantaires les notes més plaents amb un repertori clàssic de sarsuela. 

Les corals sonaven a l'uníson, compactes, amb una gran mestria a l'hora d'interpretar les pautes de les tres entusiastes directores.

Una copa de cava

A la mitja part una de les directores informà que es disposava de quinze minuts d'esbarjo per parlar i brindar amb una copa de cava al bar del Centre Cultural. 

Un descans encertat per poder passar a la segona part del concert. Les bimbolles del cava servit feia lluir ulls verds, vistosos vestits estampats de flors i somriures satisfets pel transcurs del concert.

Seguidament, la segona part va donar pas a la Sarsuela: "Marinela, Marinela" de J. Serrano, les "seguidilles" de T. Bretón , o "Como nací en la calle de La Paloma" de F. Asenjo Barbieri, varen ser algunes de les peces escollides. 

La interpretació de les melodies va estar molt ben aconseguida, notable execució la d'Antoni Lliteres i d'Irene Gili, amb una entrada que sorprengué a bastants d'espectadors: ell des del fons de l'auditori i ella a dalt de la tarima amb una rosa que va deixar caure en un festeig operístic de delicadesa extrema o la"Ronda de los enamorados"  (La del Soto del Parral) de Soutullo i Vert. 

Ovació final

D'altra banda, l'atrezzo dels parasols per part de les dues cantants per acompanyar La mazurca de las sombrillas (Luisa Fernanda), va ser el toc delicat que va fer de la gràcia dels solistes el colofó ideal d'una vetllada que entusiasmà a tothom. 

L'ovació final, d’empeus, ho ratificava.

En definitiva, l'esforç de Lliteres, entre d'altres, ha donat el seu fruit, amb una fusió coral·lística ideal per a una celebració lírica refinada i d'allò més lloable. 

La resposta del públic no se va fer esperar, perquè donà suport a la iniciativa, que garanteix un nivell de qualitat per a aquests dos gèneres. 

Així, s'haurà d'esperar amb candeletes la propera actuació  els dies 22 i 23 de setembre a Artà. 

Som-hi, doncs!

• Gràcies Cap Vermell (+info)
• “Nessun dorma”. G.Puccini. Gala Lírica de Llevant (veure vídeo)
• Reportatge d’IB3 tv. Cala Rajada acull la segona Gala Lírica de Llevant

DISSABTE 22, CONCERT A CAPDEPERA

Tres corals, tres solistes vocals i cinc instrumentistes, uniran les seves veus, melodies i il·lusions per esclatar en el recital que tendrà lloc a Capdepera, a l’auditori del Centre Cap Vermell de Cala Rajada.  

Més de 100 persones sobre l’escenari del centre cultural Cap Vermell per oferir art i sentiment, a més de 2.000 persones que gaudiran dels espectacles. 

Després de l’èxit aconseguit en el primer concert de la Gala, realitzat a Son Servera, ara les tres corals, els solistes i instrumentistes, oferiran un recital d'alta qualitat artística al públic de l’entorn de Capdepera.

El concert està ideat per a un públic de totes les edats i condicions. Manté un format de concert obert a la població, que vol apropar l’òpera i la sarsuela a tots els habitants i visitants de les viles del Llevant mallorquí, perquè puguin gaudir d’uns concerts d’elevada qualitat de forma propera i assequible. 

• Crònica prèvia d'IB3

ESPAIS I CALENDARI

La GALA LÍRICA DE LLEVANT és un esdeveniment creat sobretot des de la vessant musical, però també vol estendre la mirada vers els magnífics paratges i monuments que té la comarca. Per això, dels quatre recitals que es celebraran, dos seran a l’interior i dos a l’exterior.

• SON SERVERA. El mes de juliol es va iniciar la gira, dia 8 a l’Església Nova de Son Servera, en format exterior. I, com hem dit, tant per qualitat com per assistència de públic, la resposta fou altament satisfactòria.

• CAPDEPERA. És el proper concert que se celebra en el marc de les festes del Carme, dissabte, dia 22 de juliol, al Centre Cap Vermell de Cala Rajada, en el format interior i a les 22.00h.

• ARTÀ. Es reprendrà la gira el mes de setembre, els dies 22 i 23. les 20h, a l'Església del Convent dels Pares Franciscans d’Artà, inserint la gala en el programa de Sa Fira.

• SANT LLORENÇ. La Gala posarà el punt i final a l’Auditori Sa Màniga a Cala Millor (Sant Llorenç des Cardassar) a la primavera del 2018.

REPERTORI I ESTRUCTURA DE LA GALA

L’estructura de la gala es presenta en dues parts: la primera, dedicada a l’òpera i, la segona, a la sarsuela. Ambdues tenen una durada aproximada de 40 minuts, amb una pausa de 15 minuts.

Els títols del repertori escollit van dels més importants als més populars de cada gènere.

PRIMERA PART: ÒPERA

• LA BOHÈME: “Quando m’en vo’ ” (G.Puccini)
• LE NOZZE DI FIGARO: “Via resti servita” (W.A.Mozart) 
• DON PASQUALE: “Tornami a dir che m’ami” (G.Donizetti) 
• RIGOLETTO: “La donna è mobile” (G.Verdi) 
• NABUCCO: “Va pensiero” (G.Verdi) 
• CARMEN: “Habanera” (G.Bizet) 
• IL TROVATORE: “Coro degli zingari e canzone” (G.Verdi) 
• TURANDOT: “Nessun dorma” (G.Puccini) 

SEGONA PART: SARSUELA

• LA CANCIÓN DEL OLVIDO: “Marinela, Marinela” (J.Serrano) 
• LUISA FERNANDA: “Caballero del alto plumero" (F. Moreno Torroba) 
• LUISCA FERNANDA: "De éste apacible rincón de Madrid (F. Moreno Torroba) 
• DOÑA FRANCISQUITA: “Coro de románticos” (A.Vives) 
• LA DEL SOTO DEL PARRAL: “Ronda de los enamorados” (Soutullo i Vert) 
• LUISA FERNANDA: “El Saboyano” (F.Moreno Torroba) 
• AGUA, AZUCARILLOS Y AGUARDIENTE: “Coro de barquilleros” (F.Chueca) 
• EL BARBERILLO DE LAVAPIÉS: “Como nací en la calle de La Paloma” (F.Asenjo Barbieri) 
• LA VERBENA DE LA PALOMA: “Seguidillas” (T.Bretón) 

ELS OBJECTIUS DE LA GALA: QUALITAT I SOLIDARITAT

La proposta vol despertar la curiositat i l’interès per la música entre els assistents, a més d’introduir el públic en general al món de l’òpera i la sarsuela.

És una forma d’apropar els espectadors al coneixement del cant líric, que permet interactuar els artistes amb el públic a través del diàleg musical i verbal. Per gaudir tots plegats de la música i la bellesa de l’art en conjunt i fomentar la cultura musical en general.

Gràcies a la col·laboració de Cultur UP amb la Fundació Vicenç Ferrer, des de fa tres anys, s'ha refermat l’experiència de poder veure com els projectes es porten a terme i redunden en benefici de la societat. Per aquesta raó, s’ha decidit donar part de la recaptació a aquesta Fundació. 

CANTANTS I INSTRUMENTISTES

Els pobles de la comarca de Llevant acullen artistes individuals i agrupacions corals de qualitat notable, que estudien i treballen per millorar les seves carreres musicals i artístiques.

Irene Gili, soprano. Nascuda a Artà on comença la seva afició per la música i s’interessa pel món coral, Irene és diplomada en magisteri musical per la Universitat de les Illes Balears i actualment estudia cant al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Bàrbara Femenies, soprano. Neix a Capdepera on va iniciar els estudis de piano amb Elionor Gómez-Quintero i a Palma amb Llorenç Galmés; posteriorment, ingressà al Conservatori professional de música i dansa de les Illes Balears i al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Antoni Lliteres, tenor. Nat a Artà, on creix i s’enriqueix en la música popular. Allà inicia la formació musical a l’Escola Municipal de Música. Anys més tard treballa amb la mestra de cant Francisca Alomar i accedeix al Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca per cursar els estudis de Grau Professional amb Antoni Aragón i Joana Llabrés. Posteriorment cursa el Grau Superior al Conservatori del Liceu de Barcelona i al Conservatori Superior de les Illes Balears. Solista habitual de les temporades d'òpera del Teatre Principal de Palma des de l'any 2013, actualment s'obri camí en el món professional arreu d'Espanya.

Els acompanyaran els instrumentistes: Rafel Caldentey, clarinet (Artà); Teresa Lecumberri, clarinet (Artà); Maria Francesca Danús, piano (Artà); Maria Antònia Gomis, piano (Capdepera); i Pau Piris, piano (Artà).

LES CORALS

L’espectacle també es fonamenta amb la participació activa de les agrupacions corals. En aquest àmbit convé destacar:

ORFEÓ ARTANENC (Artà). Directora: Maria Antònia Serra. Fundat l'any 1916, amb dues dates de nova revitalització 1952 i 1985. Està format actualment per 45 cantaires.

CORAL S’ALZINAR (Capdepera). Directora: Elionor Gómez-Quintero.  Fundada el 1982, la Coral s’Alzinar s’ha renovat permanentment i ha crescut en el pla artístic sempre de la mà de la mateixa directora. És membre de la Federació de Corals de Mallorca, des de la seva constitució, i ha participa en nombrosos encontres i concerts.

CORAL (Son Servera). Directora: Francisca Mas. La Coral de Son Servera fou fundada l’any 1981 per un grup de joves del poble amb un objectiu comú: gaudir cantant. Des d’aleshores ha continuat la seva tasca de fer música i col·laborar en el fet musical de la vila de Son Servera.