Estic enamorat d'Artà
(fotografies gentilesa de Jaume Cabrer)
Amb aquesta frase del pare Ginard Bauçà, en Gaspar Caballero i Femenias encetà el discurs de presentació de la Gala Lírica de Llevant que tingué lloc a la vila d'Artà els passats divendres 22 i dissabte 23 de setembre. Un parlament farcit de bellesa, sensibilitat, amor i tendresa, envers records d'infantesa conventera, admiració per un mestre de música únic (el mateix pare Ginard), orgull d'un poble i enaltiment de la cultura, mare de la nostra societat i convivència; a més de fer algunes dedicatòries personals.
Ni quinze jorns han passat d'ençà d'aquesta fita musical que sembla haver marcat un abans i un després en la memòria d'un poble que estima i es fa estimar, emparat pels veïnats amics de Capdepera i Son Servera. Un mar d'emocions i sentiments pareix haver embriagat l'esperit de les artanenques i els artanencs que ompliren ambdós dies l'església del convent dels Pares Franciscans. Però també gent de fora, gent d'aprop i d'alluny, que assistí a lo elogi de la llengua, la música i l'art en el seu conjunt, en dues vetllades que foren memorables.
Per una banda, l'Orfeó Artanenc, la coral s'Alzinar de Capdepera i la coral de Son Servera, sota la batuta de les directores: Maria Antònia Serra, Elionor Gómez-Quintero i Francisca Mas, respectivament; qui guiaren amb mà delicada i segura el gairebé centenar de veus que omplien l'escalonada de l'altar i totes les tarimes que s'hi pogueren col·locar... Esdevingué un repte logístic encabir tants i tantes cantaries en un espai on segurament mai n'hi havia hagut xifra similar. Però, amb diàleg, esforç i perseverança, la brigada municipal i els artistes, trobaren la fórmula per acomodar-se i poder-se dedicar en cos i ànima a alçar la veu en "clam d'òpera i sarsuela"; expressió que acompanya la Gala per allà on passa.
El llit harmònic i instrumental l'aportaren amb gran sensibilitat les clarinetistes Teresa Lecumberri, Eulàlia Siquier i Rafel Caldentey. Però sobretot, de forma especial i sempre present i predisposada, la pianista Maria Antònia Gomis. Sense elles, a vegades una mica arraconades per les condicions de disposició en l'espai, la Gala no hauria pogut tenir lloc. Mereix rellevància la dedicació i l'esforç que demostraren. Bravi.
Què podem dir de les muses que amb tanta bellesa i tendresa forniren la vetllada? Les sopranos Bàrbara Femenies i Irene Gili encisaren els presents amb les seves magnífiques veus i interpretacions...
Efectivament, se'ns acaben les paraules per descriure un acte tan lloable com el que tinguérem el plaer de poder dur a terme i el qual no hauria estat possible sense el patrocini dels ajuntaments d'Artà, Capdepera i Son Servera; a més de la col·laboració de Licors Moyà, Floristeria Xisca, Musicasa, fotografia Jaume Cabrer i ferreria Can Peixet. I, amb menció especial als Pares Franciscans d'Artà, que ens acolliren amb els braços oberts, guiats per l'excepcional fra Pere Vallespir.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
I no ens oblidam de vostès, estimat públic, que estibaren l'església i ens escoltaren tan i tan atentament, amb un grau de silenci i concentració que en pocs llocs se'n pot presumir. Foren i són un públic educat i còmplice, en tot moment, del fet que tenia lloc en els nostres dits, veus, cors i pensaments; dant-nos ales per volar amplament cap a allò que tant ens agrada, que tant estimam i que tant sentit dóna a les nostres vides: la música.
D'esquerra a dreta: Teresa Lecumberri, Maria Antònia Gomis, Antoni Lliteres, Irene Gili, Elionor Gómez-Quintero, Francisca Mas, Maria Antònia Serra, Bàrbara Femenies i Rafel Caldentey; abans de la gala del dissabte dia 23 de setembre.
Molts d'anys i bons!
I a mi, un humil servidor, què em pot restar dir?
Sols em surt una glosa que em digué sa pradina Margalida, qui m'ensenyà a cantar;
copsant la forma que tenc d'entendre el cant:
"No cant perquè faci bo
ni perquè faci dolent;
cant per devertir-me jo
i donar gust a la gent."
